Cultura de l'aigua

Es deroga el decret de sequera

xavi23 — Tue, 24 Feb 2009 12:01:58 +0000

Com sabem es van donar grans alertes de sequeres en el any 2007/2008 per la escassetat de pluges a Espanya en els quals es donar a conèixer un nou decret de sequera en que es donaven unes restriccions sobre l’aigua i s’arriba a donar la restricció total de l’aigua en algunes zones .

Es prengueren precaucions en el consum responsable de l’aigua ja que ens estàvem quedant sense aigua i van aparèixer problemes per poder solucionar el problema de l’aigua com per exemple el transvasament del Ebre i també la importació d’aigua a traves de vaixells que això proporcionava una gran cost econòmic a Espanya.

Així doncs afortunadament al 2008 durant els mesos de Setembre i Novembre es donà una repensament de derogà el decret ja que va haver-hi un increment de pluges en les quals en gran part d’Espanya els envasaments havien tornat a la normalitat , però encara hi havien zones en les quals es donava a conèixer la sequera i per tant la junta no va derogà el decret encara però durant als finals del mes de desembre es donaren a conèixer abundàncies de pluges així doncs deixen de banda la sequera en Espanya i tornen els llacs a la seva normalitat així doncs el 13 de gener de 2009 es deroga el decret així deixant clar que Espanya ja no està en sequera i es troba en estats normals d’aigua.

imtage treta de : http://news.nationalgeographic.com/news/2008/05/images/080519-church-photo_big.jpg

Resum de la noticia http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sequera/derogacio_decret_sequera.pdf

Problemes als espais fluvials

lj23mr16 — Tue, 24 Feb 2009 12:00:44 +0000

Els temporals de vent d’aquest últims dies, han causat grans desperfectes materials a ciutats i pobles, però no soslsament ha causat desperfectes d’aquest caire. Els espais fluvials catalans han estat afectats en gran manera per vegetals en forma d’obstacle que poden incapacitar-los per al seu correcte funcionament. L’Agencia Catalana de L’Aigua va prensentar un article al respecte, el 29 de Gener de 2009:

El temporal de vent excepcional que va tenir lloc a la majoria de comarques catalanes durant el cap de setmana del 24 i el 25 de gener ha provocat la necessitat de retirar de forma urgent els obstacles vegetals de la llera i restaurar els espais fluvials afectats per garantir el seu correcte funcionament.

En compliment de les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha efectuat un reconeixement immediat dels principals trams afectats pel temporal, atenent les nombrosos incidències arribades a l’ACA , identificant i valorant més d’un centenar d’actuacions a realitzar.

En aquest sentit, el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua ha donat llum verda avui a una resolució per la qual s’ordena, amb caràcter d’emergència, desenvolupar diverses actuacions destinades a reparar els danys causats pel temporal de vent.

Així es destinaran més de 220.000 euros per retirar de forma urgent durant les properes setmanes els obstacles vegetals de la llera i recuperar així els espais fluvials afectats per garantir el seu correcte funcionament hidràulic i evitar possibles inundacions i afeccions en cas de crescudes de cabal.

COM ES POTABILITZA L’AIGUA?

Ramon Piñeiro — Tue, 24 Feb 2009 11:14:51 +0000

A continuació explicaré quins són els processos per potabilitzar l’aigua i que aquesta arrivi en perfecte estat a les nostres cases per tal de poder consumir-la.

Presa d’aigua dels ruis, del mar, embassaments: punt del qual s’extreu l’aigua.
Reixa: Impedeix la penetració dels elements de gran tamany (branques, troncs, peixos…).
Dessorador: Sedimenta sorres que estan en suspensió per evitar causar perjudicis a les bombes.
Bombes de baixa pressió: agafen l’aigua directament d’un riu, llac o embassament, eviant l’aigua a la càmara de barreja.
Camara de barreja: és on s’agrega a l’aigua productes químics.
Decantador: l’aigua arriba rapidament a un pileta molt amplia on roman inmóvil, permeten que les impureses siguin depositadesa al fons. Per accelerar aquesta operació, s’agrega a l’aigua coagunlants que atrapen les impureces formant coaguls pesants. L’aigua surt molt aclarida i junt amb la brutesa queda gran part de les bacterias que contenia.
Filtre: l’aigua decantada arriba a un filtre on pasa a través de succesives capes de sorra de diferent grossor. Desprès d’aquest procés l’aigua surt practicament potable.
Desinfecció: per asegurar encara més la potabilitat de l’aigua se li afegeix clor que elimina l’excès de bacteries. Una de les coses més importants és el recorregut fins a les vivendes.
Bombeig d’alta: agafa l’aigua del dipòsit de la ciutat.
Tanq de reserva: des d’on es distribueix a tota la ciutat
Control final:Abans d’arribar al consum, l’aigua està severament controlada per químics experts, que analitzen mostres agafades en diferents llocs del sistema.

Hem vist que aquest procés és llarg i una mica costós, pero no es tan retable com la desalinitzadora, a nivell de recusrsos, ja que quan hi han sequíes importants com les de l’any passat, els primers als quals el hi repercuteix es als rius i pantans.

Estalvi d’aigua

lj23mr16 — Mon, 23 Feb 2009 19:41:10 +0000

A continuació introduiré alguns consells que he trobat a la xarxa sobre l’estalvi d’aigua. Alguns d’ells són d’allò més útils, així que intenteu posar en pràctica tots els que pogueu:

Consells pubicats a lavola.com el 24/02/2004 i a la web de la ciutat de barcelona:

Tanqueu bé o reviseu les aixetes que degoten. El consum mitjà d’una aixeta mal tancada és de 30 litres diaris d’aigua.
Instal·leu un dosificador d’aigua al vàter. Estalviareu uns quants litres d’aigua a cada estirada.
Si instal·leu reguladors de cabal a les aixetes, estalviareu uns 5 litres d’aigua per minut.
Si us dutxeu en comptes de banyar-vos, estalviareu cada vegada uns 200 litres d’aigua.
Si tanqueu l’aixeta mentre us afaiteu o us renteu les dents, estalviareu una mitjana d’uns 14 litres d’aigua cada vegada.
Renteu el cotxe amb un sistema a pressió en lloc de rentar-lo amb una mànega. Estalviareu 300 litres d’aigua.
Si heu de regar un pati, un jardí o un hort, feu-ho primera hora del matí o al vespre. L’aigua, sobretot a l’estiu, no s’evaporarà tan ràpidament.
Els plàstics i altres residus sòlids no s’han de tirar mai al vàter.
No aboqueu olis, dissolvents, pintures o altres productes tòxics a l’aigüera.
Utilitzeu detergents sense fosfats
Ompliu la rentadora i el rentaplats al màxim de la seva capacitat
Tancant l’aixeta mentre ens ensabonem.
Substituint el capçal de la dutxa per un de baix consum (airejador).
En cas de comprar un rentavaixelles nou, cal cercar-ne un de baix consum.
En el procés d’obtenció d’aigua de qualitat a partir del tractament per osmosi inversa, per cada litre d’aigua utilitzada obtenim menys d’un got petit d’aigua. La resta d’aigua no s’aprofita i seria útil per fregar el terra o per al vàter.
Escombrem abans de fregar. Fregarem millor el terra i estalviarem aigua.
L’aigua de netejar la fruita i les verdures la podem utilitzar també per regar les plantes.
En el cas de disposar de espais exteriors, a l’hora d’escollir plantes cal tenir present el clima mediterrani que caracteritza la ciutat de Barcelona i cercar els vegetals que millor s’avinguin a aquest clima.

Israel, un exemple a seguir

lj23mr16 — Tue, 10 Feb 2009 19:15:48 +0000

L’article publicat a “elreloj.com”, explica com un empresari nord-americà visita al seu germà a L’Israel, i queda maravellat per la seva simple e ingeniosa tecnologia per a l’estalvi d’aigua. No solsament en el camp de l’agricultura sino també en l’àmbit domèstic, així que decideix transportar les idees israelianes d’estalvi d’aigua al seu país, i amb l’ajut dels potenciadors de la idea, patenta la idea i la fa realitat amb l’ajut de la seva empresa. Article publicat a www.elreloj.com el 31 d’agost de 2004: “Tot va començar fa cinc anys quan vaig llençar de la cadena del bany del meu germà a Israel”, explica Joe Molho, des de la seva casa de Canadà. “Em vaig adonar que tenia dues manovelles a triar per a llençar de la cadena i estalviar aigua”. Des d’aquesta situació insospitada, l’empresari Molcho ha passat els anys següents desenvolupant la tecnologia per a convertir els serveis nord-americans en un sistema de dues manovelles que estalvia aigua, basat en el sistema israelià. Els americans utilitzen prop de 4,8 bilions de galons d’aigua cada dia per a arrossegar residus. Això ve de 101,5 milions de cases amb un terme mitjà de dos banys per casa. Cada casa utilitza uns 78 galons d’aigua de diari per a arrossegar residus. Cap al 2001, quan les preocupacions per l’escassesa d’aigua es feien més evidents, Molcho va decidir actuar segons la seva ‘ideologia de la cambra de bany’ i va visitar les instal·lacions de la planta manufacturera Plasson a Israel. El que va trobar @ser<3> un sistema que va pensar podria ser adaptat a Amèrica. Ràpidament va determinar quines parts eren crítiques en el sistema de doble manovella – sense importar on es col·loqués la cisterna – i va obtenir la patent exclusiva a Canadà, Estats Units i Mèxic del sistema de vàlvula rasant de Plasson. “Des del primer contacte amb Joe, he estat treballant amb ell per a desenvolupar el seu sistema”, explica Oded Regev, de Plasson, a ISRAEL21c. “Proporcionem la base del mecanisme de doble cadena, i ell ho ha adaptat a la grandària de les cisternes nord-americanes. Tenim una bona relació, i li vam ajudar tècnicament tant com ens és possible”. Plasson, basant-se en el sistema del kibbutz Dt.’agan Michael en el Mar de Galilea, és fabricador de tota classe de productes plàstics per a les indústries relatives a aigua, gas i telecomunicacions, amb un benefici anual de 100 milions dòlars i uns 550 empleats. Però la companyia va tenir principis humils. En 1964 un grup previsor d’agricultors va decidir que atès que l’agricultura s’estava fent cada vegada més depenent de la tecnologia, havien de modernitzar i revisar els seus propis mètodes de treball. Els seus primers productes van ser gàbies i bevedors de transport per a aus de corral. Més endavant, van desenvolupar un ventall de dispositius plàstics per a canonades. Avui, els dispositius de Plasson s’utilitzen en agricultura, indústria, mineria, aigües residuals, sistemes municipals d’aigua, transport de gas i telecomunicacions. “El nostre sistema de doble arrossegament solament s’empra avui a Israel, però prop del 85% de les nostres restants línies de productes – incloent dispositius de compressió i equips de reg – es venen per a exportar. Tenim filials en tot el món – incloent Alemanya, França, Itàlia, Austràlia, el Regne Unit i Brasil”, explica Regev. Molcho visitava al seu germano Mordechai, que viu prop de Dt.’agan Michael, en Moshv Megadim, quan es va trobar per primera vegada amb el sistema de doble cadena de Plasson. “Mordechai tenia una tassa com la de tots els israelians” explica Molcho a ISRAEL21c. “Va ser un suggeriment ‘anar a Plasson a la porta del costat i fer un cop d’ull – potser puguis fer una mica amb això a Canadà’. I aquí és on estem alguns anys més tard i bastant inversió. Estem en el procés d’establir contractes amb distribuïdors i comerciants per a vendre al detall el producte sobretot en Estats Units, Canadà i Mèxic”. “Plasson va ser molt cooperatiu i servicial al desenvolupar la relació. Oded Regev em duu ajudant – en qualsevol moment que teníem un problema operatiu ell assolia polir-lo i permetre així que el procés continués”, diu Molcho El sistema Aquanotion TwoFlush que Molcho ha acabat de desenvolupar pot actualitzar l’alt flux d’entre 3,2, 3,4 i 4,75 galons d’aigua dels lavabos així com els de 1,6 galons, encara que només funcionarà amb els aseso de doble manovella. Molho ha assegurat que la instal·lació de la seva unitat de conversió TwoFlush no requereix lampista o eines especials, i els seus costos estan per sota dels 50 dòlars. Amb TwoFlush, la llar mitja de dues cambres de bany pot reduir el consum d’aigua a uns 3.000 galons a l’any. Molcho va dir que invertir el sistema de cadenes per a ús a Amèrica del Nord està pendent de palès. “En el meu sistema de TwoFlush, una manovella llença de la cadena per complet (la nombre dos) i l’altra és un flux mig (la més freqüent). També es va assegurar que el seu sistema nord-americà TwoFlush costés al voltant dels 50 dòlars en qualsevol magatzem important de subministraments i que la instal·lació no requerís lampista o eines especials. Segons Regev, de Plasson, és solament qüestió de temps que Amèrica del Nord comenci a veure les virtuts del sistema de doble cadena. L’objectiu, segons Molcho, és que el sistema TwoFlush estalviï aigualeix, estalviant així diners. “I això és un pas cap a preservar el nostre medi ambient i el nostre equilibri bancari”, explica Molho. “No hi ha raó per la qual qualsevol persona amb un servei estàndard no pot canviar-se al sistema TwoFlush”.

La lluita per l’aigua

lj23mr16 — Tue, 10 Feb 2009 18:57:17 +0000

Bé, comentaré alguns dels principals conflictes actuals que són deguts a la demanda d’aigua: Turquia controla les principals fonts dels rius Tigris i Eúfrates, i Síria i L’Iraq, les fonts principals dels quals d’aprovisionament són aquests dos rius. El simple anunci per part de Turquia de la intenció de construir un sistema d’embassaments en la regió de Anatolia (Projecte Anatolia) ha posat en guàrdia a tota la regió. L’aigua pot transformar-se en un instrument de pressió i de xantatge davant conflictes territorials i polítics. L’aigua també suposa una important preocupació política a Egipte. La seva dependència de les aigües del Nil fa que siguin de vital interès per al país la situacions bèl·liques que es desenvolupen a Etiòpia on es troba el naixement del riu-, i Sudan, per on transcorren les seves aigües abans d’entrar en territori egipci. La mateixa situació es dóna entre Xina i l’Índia. Amb els rius que baixen del Tíbet, i fins i tot entre Estats Units i Mèxic pel riu Colorit, del que el primer extreu aigua per a abastir a la ciutat de Los Àngeles de forma excessiva, segons Mèxic. L’aigua en Orient Mig constituïx un bé massa escàs i valuós. Israel, Síria, Jordània, el Líban i els territoris palestins comparteixen, a més d’un clima semiárido i àrid, amb un règim de precipitacions escasses, una mateixa font aigua: la conca del riu Jordà. AL marge d’altres consideracions també importants (Jerusalem, refugiats, etc…), l’aigua constituïx un de les qüestions claus en la pacificació de la regió. Negociar la pau entre Israel i els seus veïns àrabs (sirios i palestins principalment) exigirà un acord en aquesta matèria que permeti la supervivència física, no només de l’hipotètic futur estat palestí, sinó també la viabilitat del propi estat d’Israel, tal com ho coneixem avui. En l’actualitat, Israel extreu el 67% dels recursos hídriccs que utilitza dels territoris que ocupa a Síria (els Alts del Golán), Cisjordània i la franja de Gaza. Aquesta dada oferix una idea clara de la dimensió vital que arriba a l’aigua en regions com Orient Mig, i per a països com Israel o Jordània. Aquest treball tracta de mostrar la importància d’aquest punt, i de com la devolució a Síria dels Alts del Golán i la creació d’un Estat Palestí a Cisjordània i en la franja de Gaza, precisarà inevitablement, arribar a una acord sobre l’explotació dels recursos hídriccs que comparteixen. Per a arribar a aquest punt els principals actors de la regió haurien de, no només entrar en una dinàmica de diàleg estable i duradora, haurien d’a més entrar en una nova fase en les seves relacions, la de la cooperació i la confiança. Qualsevol altra sortida unilateral o per mitjà de la violència o la guerra, posarà en perill no només la pròpia existència de l’estat Palestí o del propi Israel, sinó també l’estabilitat de la regió i per tant la seguretat i la pau internacional. Les dinàmiques de cooperació en Orient Mig no són impossibles. L’exemple més recent ho podem trobar en l’acord de pau entre Israel i el Regne de Jordània (1994), que dedicava un annex a l’aigua. Com veurem més endavant aquest acord implica una cooperació activa i permanent entre ambdós països en matèria d’aigua, que a pesar dels problemes (la falta de recursos econòmics i la sequera que afecta a la regió) segueix vigent després de vuit anys d’aplicació.

Com Estalviar Aigua de forma senzilla, cómoda i econòmica.

Ramon Piñeiro — Tue, 10 Feb 2009 11:59:45 +0000

· Introducció

Fa uns pocs mesos, mentre hi havia uns nivells de sequera preocupants, va apreixér un nou sistema bastatnt eficaç i pràctic, per a tothom per rehuir el consum de l’aigua. Van apreixér al mercat una serie de componets per a les aixetes i dispensadors d’aigua, que el que feien era rehuir el cabal de l’aigua de manera que d’una banda, es malgastava menys aigua i de l’altra economicament era més barat, cosa important ja aque ens trovavem i en trobem en un estat de crisis econòmica.

· Reductor del cabal de l’aigua per aixetes

El reductor és un mètode barat i eficaç de no malgastar aigua ni energia.

Aquest sistema permet la reducció d’un 35 % de l’aigua sense la pèrdua de cap tipus de comoditat. El reductor funciona dispersant l’aigua de l’aixeta de manera que se n’utilitza menys. Amb l’estalvi d’aigua que s’aconsegueix també s’estalvia energia requerida en l’escalfament, eventual, d’aquesta. El reductor s’acobla enroscant-se a qualsevol aixeta, és un producte poc estès.

- Avantatges

Estalvia una gran quantitat d’aigua i energia. Preu reduït. Gran durabilitat. No requereix manteniment. Evita l’acumulació de calç. Fàcil instal·lació.

- Inconvenients

Lenta amortització.

· Reductor del consum per a les cisternes

Aquest sistema funciona dosificant la despesa d’aigua de les cisternes. Està basat en un sistema de peses d’acer inoxidable que aplicades a la cisterna regulen la quantitat d’aigua alliberada per mitjà de la força exercida a la cadena, permet d’aquesta manera limitar la utilització d’aigua al lavabo fins a un setanta per cent. D’aquesta manera aconseguim reduir el temps de recàrrega de la cisterna, doncs no serà necessària la utilització de tota la cisterna a cada ús i així no provocarem sorolls molestos.

Es tracta d’un producte molt simple amb excel·lents avantatges que incomprensiblement no es troba a la majoria de les cases.

- Avantatges

Estalvi d’un 70% d’aigua al lavabo. Gran durabilitat. No provoca sorolls. Redueix el temps de recàrrega de la cisterna. Gran durabilitat. No requereix manteniment. Fàcil instal·lació. Preu reduït. Ràpida amortització.

- Inconvenients

Producte poc difós.

· Reductor del cabal de l’aigua per dutxes

El reductor és un mètode barat i eficaç de no malgastar aigua ni energia.

Aquest sistema permet la reducció d’un 35 % fins a un 50% de l’aigua sense la pèrdua de cap tipus de comoditat. El reductor funciona dispersant l’aigua de la dutxa de manera que se n’utilitza menys. Amb l’estalvi d’aigua que s’aconsegueix també s’estalvia energia requerida en l’escalfament d’aquesta.

El reductor s’acobla enroscant-se a qualsevol dutxa, és un producte difós.

- Avantatges

Estalvia una gran quantitat d’aigua i energia. Preu reduït. Gran durabilitat. No requereix manteniment. Ràpida amortització. Evita l’acumulació de calç. Fàcil instal·lació.

- Inconvenients

Producte poc difós.

Tecnologia Israelí de dessalinització a Espanya

Ramon Piñeiro — Tue, 10 Feb 2009 11:23:37 +0000

El sistema de desalinización israelià, que pot reduir el preu per metre cúbic fins a un 22 per cent.

Ezra Barkai, responsable de l’empresa israeliana IDE Technologies para Africa i Europa, va explicar a Efa les “últimes tendències” en desalinización d’aigua portades a terme en Ashkelon, la major dessalinitzadora del món, situada al nord de l’estat israelià. Barkai la defineix com una infraestructura hidràulica, “amb un disseny únic”, capaç de produir 330.000 metres cúbics diaris a un preu més que raonable. Per a l’israelià, les dessalinitzadores espanyoles té un “disseny massa conservador” que impedeix treure-li el màxim profit. En la seva opinió, si s’implementés el disseny de Ashkelon en les plantes espanyoles es podrien optimitzar “al màxim” les seves funcions i reduir el preu de l’aigua un 22 per cent. La ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, va declarar fa uns mesos que el metre cúbic d’aigua dessalada costa 50 cèntims d’euro, encara que existeixen algunes organitzacions, com la Federació Nacional de Comunitats de Regantes (FENACORE), que asseguren que de l’aigua dessalada procedent del mar pot oscil·lar entre els 68 i els 80 cèntims d’euro. No obstant això, els israelians han aconseguit obtenir la mateixa quantitat d’aigua per un preu final de 39 cèntims d’euro, tenint en compte tots els costos del procés de desalinización. Ezra Barkai diu que la clau d’aquest preu està en el disseny de la planta: “en comptes de separar-la en petites seccions, la dividim en tres grans parts cridades Power Centers”. En el primer centre es porta a terme el procés de desalinización en si mateix, en la segona part de l’estructura es troba la “bomba d’alta pressió”, i en el tercer es genera l’electricitat que serveix per a abastir a la planta i, a més, resulta ser una font d’ingressos ja que l’excedent de l’electricitat generada es ven a les companyies elèctriques “al preu màxim”. A part d’aquest tipus de dessalinitzadora, que ja s’ha implementat en Ashkelon i Hadera, dues localitats israelianes, IDE Techologies treballa diàriament per a trobar noves solucions a un problema cada vegada més greus en països com Israel, Espanya, Estats Units o Mèxic. Israeli va ser convidat pel canal d’Isabel II, empresa gestora d’aigua de la Comunitat de Madrid, per a “compartir” els més de 40 anys que ha dedicat el seu país a aquesta matèria. Segons explica, el problema de la sequera és molt major a Israel, el que els ha dut a desenvolupar la tecnologia més puntera per a aprofitar aquest recurs al màxim. Una de les iniciatives que estudia Israeli és la possibilitat de construir una “enorme dessalinitzadora” en el nord del país, “on l’aigua no és un problema”, capaç de produir fins a 350.000 metres cúbics al dia que “siguin repartits per la península a través dels rius”. “Són portadors d’aigua naturals -exclama convençut-; a més de proveir d’aigua a tot el país augmentaria el cabal dels rius i milloraria els seus ecosistemes”. En l’actualitat existeixen més de 700 dessalinitzadores en tot el territori nacional que funcionen amb una capacitat de desalinización superior als 800.000 metres cúbics al dia.

El valor oblidat de l’aigua

alejandroestpardo — Tue, 10 Feb 2009 11:01:06 +0000

28 de setembre de 2007

L’aigua és un tema d’actualitat ara i sempre, doncs és un element imprescindible per a nosaltres i per tant tot allò que li succeeixi tindrà efectes, ja sigui directe o indirectament, en el nostre dia a dia.. Volem fugir així, de treballar el cicle de l’aigua i la seva vessant més ecològica, no perquè no sigui important que ho és i moltíssim, sinó per ser aquesta la més treballada als centres d’ensenyament i per la gran disponibilitat de recursos ja existents sobre aquest tema.

Alguns dels objectius que s’han plantejat alhora d’elaborar el material present són aquests:
- Reconèixer els valors de l’aigua, com a element vital i com a patrimoni natural i cultural.
- Entendre com la disponibilitat de l’aigua depèn en gran mesura de la gestió que se’n fa.
- Copsar la importància de l’estalvi d’aigua i fomentar actituds per dur-ho a terme.
- Percebre les causes i els efectes del procés de privatització de l’aigua.
- Desenvolupar una actitud crítica i d’anàlisis vers les desigualtats existents en l’accés als recursos hídrics.
- Conèixer i aproximar-se, com a usuaris, a la gestió dels recursos hídrics.
- Esdevenir persones critiques amb l’entorn que els envolta.

ODM i l´aigua potable

alejandroestpardo — Mon, 09 Feb 2009 21:59:53 +0000

Aigua.- El Consell Mundial de l’Aigua exigeix ‘doblegar’ el finançament per a complir els ODM respecte a l’aigua potable

El Fórum Mundial de l’Aigua exigirà un major poder per als ens locals i una major atenció a Àfrica, Índia i Xina

PARIS, 8 /8/08, (Del corresponsal d’EUROPAPRESS, Javier Gómez Muñoz)

El Consell Mundial de l’Aigua va criticar avui a París la insuficiència dels fons que els informes internacionals calculen com necessaris per a complir els Objectius del Mil·lenni (ODM) en aquest àmbit, fixats en l’any 2000 per 189 països: reduir a la meitat, abans de 2015, el nombre de persones sense accés a l’aigua potable i a instal·lacions higièniques bàsiques (1.400 milions en l’actualitat).

El president del Consell Mundial de l’Aigua, Loïc Fauchon, va defensar que “l’absència d’aigua mata deu vegades més que les guerres” i “frena” de forma decisiva el desenvolupament dels pobles més pobres, pel que faria mancada “doblegar” el finançament internacional.

En la presentació del Fórum Mundial de l’Aigua, que tindrà lloc a Mèxic del 16 al 22 de març,el Consell Mundial va proposar un major poder en la gestió de l’aigua per als ens locals i un esforç en “les zones urbanes d’Àfrica subsahariana, l’Índia i Xina”.

Entre les recomanacions que es presentaran a Mèxic figuren “garantir el dret a l’aigua”, “descentralitzar la responsabilitat de l’aigua” administrativament, “desenvolupar els coneixements en el nivell local”, “augmentar el finançament” per a les polítiques d’accés a l’aigua potable i “millorar l’avaluació dels recursos hídriccs” i de “els riscos naturals relacionats amb l’aigua”.

En un informe presentat avui a París, el Consell Mundial de l’Aigua va posar de manifest les divergències i els punts febles dels onze informes internacionals existents sobre els costos necessaris per a portar a terme l’Objectiu 10 (“reduir a la meitat la població sense accés al consum d’aigua potable”).

Foto tretra de flickr.com

article de lukor.com